Paraula de Déu
Marc 2, 1-12
Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
– Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?
A l’instant, Jesús s’adonà que pensaven així i els digué:
– Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: «Et són perdonats els pecats», o bé dir-li: «Aixeca’t, pren la llitera i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
– T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:
– No havíem vist mai res de semblant.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• QUE EL TEU PECAT NO ET PARALITZI…!
• Des de Jesús, el pecat ja no paralitza. Veritablement ha arribat el Crist que allibera fins el més profund.
• Jesús proclama davant el paralític que Déu és més gran que el seu pecat, que el pecat ja no li pesa i que pot aixecar-se de la llitera… i carregar-la. Això sí que és «evangeli» (bona nova)!
• Però els lletrats han estudiat i ensenyat que només Déu pot perdonar el pecat. I van intuint que aquest estil acabarà amb el Temple sagrat de Déu i els seus sacrificis pel pecat. En el seu cor declaren Jesús blasfem; ells que són l’autoritat neguen tota autoritat a Jesús.
• Jesús no només reconcilia el cor del pecador, sinó que veu el cor dels escribes: en el relat van apareixent dues maneres de situar-se davant Déu que esdevenen irreconciliables.
• El text és una confessió de fe de la comunitat que veu en el Crist la nova i definitiva reconciliació que Déu ens ha regalat. Nosaltres, amb Marc, ens entusiasmem amb aquest home, i lloem Déu com fan els personatges del relat: «Mai de la vida no havíem vist una cosa com aquesta».
• S’està predicant una «bona nova» impensable: ja no hi ha motiu perquè siguem esclaus del passat. Des de Jesús, podem carregar la llitera i caminar, ens podem acollir del tot a la misericòrdia divina.
Bloc de Pere Codina Gironella 