LA MARE
Les mares són úniques i, com assenyala la dita: “De mare només n’hi ha una i com la meva cap”.
Per aquesta raó, avui desitjo compartir aquesta carta adreçada a la mare, la meva i a totes les mares.
Podrà emocionar-vos, especialment si teniu la mare al vostre costat. Desgraciadament jo no la puc tenir. Avui fa dos anys que és un estel.
Hi ha vegades que, sempre de forma injusta, la tragèdia pot arrancar una mare del costat dels seus fills. Però sempre la mare de cadascú segueix essent la millor i l’amor que inunda el seu cor és infinit.
Cada vegada que veig els meus nets, penso en tu i voldria que ho poguéssim compartir. Encara em sembla escoltar la teva veu. Voldria despenjar el telèfon i saber-te a l’altre extrem del fil.
No puc oblidar tants esforços i sacrificis que vas fer per mi i el meu germà, pel teus nets i besnets. Has tingut la sort de compartir la responsabilitats de mare, àvia i besàvia.
Tampoc oblido les teves ganes de viure. Només volies salut i així seguir al costat del pare i de tots nosaltres. No ens volies deixar sols.
Per tot plegat, avui, mare, malgrat no tenir-te al meu costat vull fer-te una abraçada ben forta. Penso en tu cada dia, reflexiono en tots nosaltres, en la maternitat i, especialment, en l’amor que sempre ens has regalat.
Malgrat que no puc estar físicament al teu costat sé que el teu amor segueix amb tots nosaltres. Ho sé en estimar els nostres fills, cada vegada que els abraço, aleshores em veig reflectit en tu i m’adono que vaig tenir la millor mare del món i sí soc el que soc ho dec a tu.
Seguiré pensant en tu, quan passegi pels llocs on t’agradava de fer-ho, en plantar un esqueix de les plantes que més t’agradaven, en veure aquelles “pelis” que compartíem… i quan explico als fills i nets quina felicitat vaig viure al teu costat. És la que els voldria transmetre.
Pere Codina i Gironella
Bloc de Pere Codina Gironella 