Paraula de Déu
Marc 2, 23-28
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir:
– Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
Jesús els respon:
– ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.
I els deia:
– El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Al tarannà de Jesús, és constant la reivindicació del bé i el benestar de la persones. Aquesta actitud no només sobta, sinó que escandalitza la societat religiosa jueva del seu temps. Però aquest escàndol no és un caprici intencionat, o si més no, la seva intenció no és cridar l’atenció, no…
• És tan sols posar les coses al seu lloc i això implica una reorganització dels valors i les prioritats.
• Allò intocable que vertebrava la vida de la societat jueva, la Llei, és sacsejada pel comportament de Jesús. És un comportament provocador que ens empeny a reinterpretar-la, tot posant la persona al centre, per sobre de compliments normatius que havien assolit el qualificatiu de “sagrat”.
• Estimar Déu i el teu germà. Aquest és el manament sagrat, aquest és el cor de la Llei, pel damunt de tots els “dissabtes”.
Bloc de Pere Codina Gironella 