PARAULA DE DÉUDivendres 21 de Gener 2022

Paraula de Déu

Joan 17, 11b-19

Jesús va alçar els ulls al cel i digué:

– Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• A Catalunya es celebra el martiri de sant Fructuós bisbe i màrtir de Tarragona (la imperial Tàrraco) i dels dos seus diaques Auguri i Eulogi, durant la persecució de l’emperador Valerià. Són el primer testimoniatge de cristianisme a la nostra terra.

• El martiri és el testimoniatge màxim de la fe cristiana, viure i donar la vida per Jesús i com Jesús. Jesús ja va advertir al seus deixebles que el món no els comprendria, com tampoc el va comprendre a ell, doncs tant Jesús com els deixebles no són “d’aquest món”.

• Per això al llarg de tota la història de l’església sempre hi ha hagut màrtirs. També avui molts cristians moren per viure i defensar la seva fe, a països on els cristines són una minoria perseguida, però també a països de tradició cristiana. Mons Romero, Ellacuría i els jesuïtes del Salvador, Lluís Espinal a Bolívia, etc., varen ser assassinats per militars i dictadors que s’anomenaven cristians i defensors de la civilització cristiana.

• Tot això ens fa repensar el nostre cristianisme. Ser cristià no pot ser només una simple tradició del passat o una cultura occidental, que no influeix a la nostra vida personal ni social. Ser cristià no és simplement tenir el certificat del baptisme, casar-se per l’església i celebrar cada any el Nadal amb sopa de galets, carn d’olla, torrons i cava…

• Ser cristià suposa viure a l’estil de Jesús, assumir les benaurances com estil de vida, estimar els germans, sobre tot els més desvalguts i marginats, lluitar per un món més just, lliure i digne, defensar la terra, acollir emigrants, cuidar gent gran, respectar altres religions, cultures i estils de vida sexual, etc. I tot això com fruit de la nostra fe cristiana i de la nostra pregària, del sentir-nos membres de la comunitat de Jesús que és l’església, de participar activament a l’eucaristia, de demanar contínuament que davalli sobre nosaltres i sobre el món l’Esperit de Jesús.

• Segurament no tindrem que morir màrtirs com Fructuós i els seus diaques, però sí que serem objecte de crítica i del somriure per part del món agnòstic i no creient que ens envolta.

• Demanem avui a Sant Fructuós que l’església a Catalunya sigui un signe clar i transparent de l’evangeli de Jesús.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: