ESCRIT DEL BLOCDissabte 22 de Gener 2022

Amb tu som una gran família

Una església en comunió, també de béns

Aquest diumenge celebrem la diada de germanor. Recordem un fet important: som una Església de comunió en Crist, de comunió entre nosaltres, i també de comunió de béns. Som conscients que la missió que tenim com a Església en cada moment de la història és anunciar la Bona Notícia de Jesús –l’amor de Déu que salva–, viure-la, celebrar-la, oferir-la i traduir-la en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes. Per a aquesta missió ens necessitem primer de tot a nosaltres, els creients, però també ens calen mitjans materials.

És veritat que l’aportació econòmica de la «creueta» a la declaració de la renda és molt necessària, però de cap manera és suficient. Necessitem la col·laboració de tots per disposar d’una economia prou sòlida que ens permeti viure les celebracions en temples dignes i acollidors; per assumir la retribució dels preveres i altres treballadors al servei de tots; per oferir propostes de formació; per acollir els qui més ho necessiten; per estar al costat dels qui més sofreixen. Per això comptem amb les col·lectes de cada diumenge, els donatius, i amb la col·lecta de la diada de germanor per al fons comú diocesà.

Com a Església, tenim la missió i el deure que la nostra generació escolti la bona notícia de l’Evangeli. És en nom d’aquest deure que m’atreveixo a demanar la vostra ajuda.

Molt sovint, en converses sobre «les riqueses de l’Església» he hagut de recordar que l’Església viu de la generositat de moltes persones del passat i d’avui; que la majoria de les «riqueses» són temples, importants peces del patrimoni cultural. Tot i que, en alguns casos, rebem ajudes de les administracions, tenim la responsabilitat de mantenir-los. És un patrimoni que ha d’estar al servei de tothom. També ens esforcem perquè les altres obres d’art que custodiem, arxius de documents, biblioteques… estiguin al servei de tots.

Cal saber que, des de fa temps, es treballa perquè els immobles que ens han estat llegats contribueixin al finançament de les nombroses activitats pastorals.

Tots estimem les nostres parròquies, tots desitgem que estiguin en condicions per a les celebracions habituals i per a d’altres moments –joiosos o difícils– de la vida. Tots desitgem el servei dels preveres i diaques, que estan al vostre costat multiplicant el seu esforç.

Soc molt conscient del moment de crisi econòmica que vivim, de l’afebliment dels recursos de moltes famílies. Tanmateix, estic convençut que la necessitat augmenta la generositat, més que afeblir-la. Que cadascú doni el que pugui, però que ho faci amb el convenciment que la seva aportació serveix perquè l’Església contribueixi a fonamentar una societat sobre els valors de la justícia, la dignitat humana i la consciència social, i no pas sobre l’enriquiment i l’especulació a qualsevol preu i sense cap consideració ètica.

Ens cal atendre, en la mesura del possible, les necessitats de les quasi 400 parròquies del Bisbat, moltes amb molt pocs fidels i escassos recursos per mantenir-se. Però l’Església és comunió en Crist, comunió entre nosaltres –els fidels– i també comunió de béns. D’aquí la necessitat del fons comú diocesà; d’aquí la necessitat de la contribució de les parròquies a aquest fons; d’aquí l’esforç que fem –us ho asseguro– per aconseguir una gestió econòmica exigent, responsable, transparent i solidària.

La jornada de germanor i la col·lecta per al fons comú són una aportació que, afegida als recursos habituals, ens permet equilibrar el pressupost diocesà i el de les parròquies.

Conscients del que Jesucrist ens ha donat i ens dona mitjançant la nostra Església, quina és la nostra resposta, també, com a contribució econòmica?

Sigui la que sigui, moltes gràcies!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: