Paraula de Déu
Lluc 1,1-4; 4,14-21
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En aquest fragment de Lluc Jesús es fa portaveu de la Bona Nova. «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit … M’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, … «
• La seva missió és aquesta; la proclama i porta a terme. I en nosaltres, com influeix Déu en les nostres vides? Quin concepte tenim d’ell?
• Cada persona que creu té la seva pròpia interpretació de Déu, i cadascú fa el seu esquema de la creació, i es postula les seves pròpies preguntes existencials.
• Penso que directament Déu s’ha separat de la seva creació perquè lliurement (i dins d’un ordre còsmic) ella evolucioni per sí mateixa. Llavors, estem deixats de la mà de Déu?
• Potser directament Déu no actuï, però sí que ens ha deixat els recursos suficients i, si crec, s’ha reservat un espai d’acció. És una acció en la que necessita de nosaltres, és la màxima expressió d’aquesta llibertat concedida. En aquelles paraules de Jesús en les que ens promet estar amb nosaltres fins a la fi dels temps hi ha la seva manera d’actuar. És en aquest «Esperit» on es troba el misteri. En la nostra connexió amb ell. És a través nostre i de les nostres obres.
• A les nostres mans està avançar i aconseguir unes fites majors d’ «humanitat». Ell va venir a anunciar la bona nova als pobres, la llibertat als captius, … I jo, què puc fer, què puc anunciar per millorar el «regne»?
Bloc de Pere Codina Gironella 