Paraula de Déu
Marc 16,15-18
Jesús s’aparegué als onze i els digué:
—Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui és la cloenda de la setmana de pregària per la unió dels cristians. No és cap casualitat que celebrem la conversió de S. Pau (que és la primera lectura d’avui). Com tampoc ho era que el 22 de gener se celebrés la commemoració de la càtedra de St. Pere. Pere i Pau van de bracet i simbolitzen la unió de cor que va acompanyar els primers anys de cristianisme. De fet, la festa de St. Pere, el 29 de juny és la festa de St. Pere i St. Pau (vegeu el capítol 15 dels Actes dels apòstols que il·lustra a bastament com varen resoldre aquests dos capdavanters el primer gran problema del cristianisme naixent: ¿calia que els conversos no jueus es fessin primer jueus (amb la circumcisió) abans de rebre el baptisme cristià? El text evangèlic escollit per a la litúrgia d’avui és un breu fragment de la versió que es va afegir al final de l’evangeli de Marc que tenia un final molt sorprenent sense cap relat de la resurrecció de Jesús (vegeu el final de Marc 16,8 en una Bíblia anotada). S’ha escollit aquest text perquè presenta la predicació apostòlica en una versió simplificada que recull els trets més gruixuts de diverses versions de l’actuació missional dels apòstols. La predicació es pot resumir en: proclamar la bona notícia de la mort i resurrecció de Jesús que anava acompanyada de fets extraordinaris que la confirmaven. La versió que ens ofereix el text d’avui no correspon a cap dels altres evangelis. Tanmateix ofereix una descripció versemblant del tema (proclamar la bona noticia, és a dir l’evangeli) i també un resum de fets extraordinaris (que el text litúrgic anomena miracles, però que el text original qualifica com a signes). El llibre dels fets des apòstols té una frase tècnica que acompanya la proclamació de la mort i la resurrecció de Jesús: “signes i prodigis”, una expressió que s’ha manllevat de l’AT. El d’avui és un text que ens fa reviure els inicis del cristianisme.
Bloc de Pere Codina Gironella 