PARAULA DE DÉUDimecres 26 de Gener 2022

Paraula de Déu

Marc 4, 1-20

Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
–Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u.
I deia:
–Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Quan la gent se’n va anar i Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els digué:
–A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que «mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats».
I afegí:
–Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen cap arrel dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

L’evangeli d’avui és de Marc (encara hem d’esperar uns dies a encetar la lectura de Lc que és l’evangeli del cicle d’aquest any litúrgic). El text ens ofereix la versió més antiga de la paràbola que qualifiquem com a paràbola del sembrador. En realitat, però, és una paràbola sobre els quatre tipus de terreny on va a caure la llavor sembrada. El missatge de la paràbola és prou clar: una crida a preparar l’acollida de la proclamació de Jesús, simbolitzada per la llavor. Aquest missatge, com ho fa palès l’explicació de Jesús en la segona part del text d’avui, és que ens cal tenir una actitud receptiva en escoltar la paraula a fi que la llavor pugui arrelar i fructificar en la nostra vida. La predicació de Jesús en Mc se centra fonamentalment en això: la paraula de Jesús que proclama la proximitat de l’arribada del regne i l’accent en l’acollida d’aquesta paraula com el que és en realitat, paraula de Déu. Aquest és el tema central de la predicació de Jesús en Marc. En aquest primer evangeli no hi ha cap altre sermó d’ensenyament de Jesús que el de les paràboles (el sermó sobre el judici final del capítol 13 és un text molt diferent que la resta de l’evangeli de Marc). Cal remarcar que la paràbola del text d’avui és la que enceta el discurs de Jesús. Val la pena, doncs, aprofundir què hi ha sota l’exhortació a obrir el nostre cor a la paraula de Jesús sobre la proximitat de la vinguda del Regne. Perquè el que se’ns demana és col·laborar amb aquesta paraula en la implantació del Regne. És veritat que poc després llegirem la paràbola de la llavor que creix ella sola, sense participació del sembrador. Però, fins i tot en aquest text, el sembrador és el que ha acollit la llavor per sembrar-la! Si no hi ha pagès, no hi haurà sembra i, per tant, no hi haurà llavor a acollir. La predicació del Regne depèn de la nostra col·laboració. En aquest sentit el missatge de Marc és molt clar i molt exigent!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: