Paraula de Déu
Lluc 4,21-30
Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà dient-los:
–Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
–¿No és el fill de Josep, aquest?
Ell els digué:
–Ben segur que m’aplicareu aquella dita: «Metge, cura’t a tu mateix!» Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I afegí:
–Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús torna al poble on s’havia criat, ja després del seu bateig. Som al principi de la seva vida pública i el Senyor experimenta allò que sentirem més endavant: “ningú és profeta a la seva terra”. Contemplant aquest text, sentim la invitació a situar-nos dins la sinagoga, en el moment que Jesús s’aixeca a llegir, i l’expectació que hi ha al seu voltant.
• Tothom mira aquell fill de Josep, sobre el que ja deurien circular tota mena de comentaris pel seu comportament “especial”, i l’observem com desplega el rotlle del profeta Isaïes, i comença a llegir. La Paraula sempre parla, i més en boca de Jesús. Aquell fill de fuster té una manera de llegir la Paraula que sembla com si fos seva, com si fos la persona que millor l’entengués.
• I, avui, nosaltres escolten les paraules del profeta i reconeixem que, també avui. Es compleixen les paraules del profeta: Déu m’invita a ser qui “porti la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat”. Tant de bo que acceptem aquesta invitació de Déu, que no respon als mèrits acumulats de cap currículum, sinó a un do que Déu vessa al nostra cor.
• “Senyor, que acceptem el missatge de llibertat que la teva paraula ens porta”
Bloc de Pere Codina Gironella 