La Terra és, doncs, en part un experiment que ens permet augmentar la saviesa de l’univers, i en part un repte que ens fa més forts.
Però per sobre de tot, la Terra és un joc. És veritat que hem vingut aquí a aprendre i a exercitar-nos, però sempre amb l’objectiu final de sentir-nos bé. L’objectiu més important de la vida sempre és el benestar, i això és el que busca Déu amb tot el que fa.
Déu experimenta amb les seves capacitats, inventa nous reptes i busca respostes que el facin més savi perquè li agrada fer-ho. Per a ell, la vida és un joc, perquè tot el que fa ho fa únicament amb l’objectiu de sentir-se bé. No fa res per obligació. De fet, qui podria obligar-lo?
Nosaltres som part de Déu, així que tampoc fem res per obligació. Hem vingut aquí a experimentar, sí; hem vingut a posar-nos a proba, també; però sobretot hem vingut a gaudir fent-ho. Hem vingut perquè ens venia de gust explorar les possibilitats que ofereix la Terra.
Així que, per què som aquí? Bàsicament, hem vingut a jugar.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC