Paraula de Déu
Marc 4,35-41
Aquell dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
–Passem a l’altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
–Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:
–Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué:
–Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:
–Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• QUAN LA TEMPESTA ÉS APAIVAGADA
• Sens dubte que aquesta escena ens porta records de situacions desesperades que els deixebles van viure amb el Mestre, records de múltiples navegacions pel Llac, de pors de naufragi en nits dures…
• Podem imaginar-nos una nit en què la tempesta s’encrespa, la por a la mort els domina… I és fàcil de veure la indignació dels deixebles: «I aquest dorm per comptes d’ajudar!» El desperten amb maneres brusques. Gran ensurt de Jesús davant el caos marítim.
• Amb la seva personalitat i pedagogia pregones, és capaç de donar ànims i dominar el caos a l’interior de la barca, i a l’interior dels deixebles.
• Fa un instant tot semblava perdut, no lluitaven junts, cadascú tirava pel seu compte a la desesperada. Jesús ha fet sortir força de la debilitat dels seus amics. La tempesta sembla bastant suportable…, arriben a port.
• — Senyor, allibera’ns dels nostres nerviosismes enmig de les tempestes de la vida. Tu ets amb nosaltres a la barca, encara que semblis «insuportablement» adormit mentre hom està patint la gran tempesta… exterior o interior.
Bloc de Pere Codina Gironella 