Paraula de Déu
Marc 6,53-56
Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• I tant que s’estengué la seva anomenada! Fins i tot, quan cerca d’altres indrets on predicar, hi ha algú que el reconeix. S’escampa la notícia i comença a arribar gent. L’Evangeli diu que “li porten els malalts”.
• Els malalts són aquesta gent que surt a l’encontre de Jesús. Per què són les experiències de limitació, fragilitat, foscor, buit, por… la gran oportunitat per deixar palesa la meva fe. Són aquests moments en que tinc més necessitat de trobar-me amb Jesús, de sentir la presència amorosa de Déu, de descobrir que també té per mi paraules i gestos de consol.
• I la debilitat es torna fortalesa; la foscor, llum; el buit, presència; la por, s’esvaeix…
• Caldrà, però, enfortir la fe, doncs res no s’improvisa. No n’hi ha prou amb mirar-lo de lluny… ens haurem d’atansar dia a dia, constantment, ni que sigui amb les crosses de la nostra fragilitat.
Bloc de Pere Codina Gironella 