ESCRIT DEL BLOCDilluns 14 de Febrer 2022

Els xiuxiueigs de Déu

De vegades la malaltia ve de cop. La majoria de vegades, a poc a poc. Arriba de manera gairebé imperceptible, però gradualment s’apropia del pensament i de les emocions. El cos reacciona sense saber interpretar, sovint, l’abast de les molèsties, que es transformen en dolor creixent i en patiment. Diagnòstics mèdics, no sempre fàcils, intenten desentranyar les causes que bateguen sota els símptomes. Medicació per tornar la salut i analgèsia per fer més portable la situació. La malaltia es resisteix als intents de ser eliminada. Les defenses cauen una darrere l’altra. L’agenda experimenta molts canvis. Els compromisos no sempre es poden mantenir. Els temes secundaris perden interès. La mirada interior descobreix dins d’un mateix la pròpia vulnerabilitat. Un entorn de pandèmia aguditza les sensacions personals. La dalla de la mort no és cap fantasia, sinó una realitat que sega vides en unes estadístiques sense clemència. El sofriment insisteix impertorbable amb la seva presència lacerant, de manera que no hi ha fugida possible. Suportar-lo fins que passi i arribi un nou episodi, tan inesperat com temut. Sales d’espera a urgències. Proves mèdiques. Queden pocs agafadors per aferrar-se a alguna cosa segura perquè tot és fràgil. Família i amics segueixen amb interès la teva evolució. S’agraeix el seu suport, però en el fons se sap que el patiment en última instància és personal i intransferible. Pren protagonisme allò que és essencial de la vida i la mort no és una possibilitat oblidada. Déu no crida ni s’imposa. Només murmura. No es tracta de fer, sinó de deixar-se endur. Cedeixes el volant de la teva existència a altres mans, les seves. Quan el soroll deixa pas al silenci, la seva veu comença a ser perceptible. Es troba dins i recordes una altra vegada que la teva interioritat és habitada. Potser aleshores descobreixes que el sofriment t’ha fet passejar per les nombroses estances del Castell que explica santa Teresa: «Unas en lo alto, otras en bajo, otras a los lados; y en el centro y mitad de todas estas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma.» Potser saps que, encara que sigui per un instant, has estat a l’estança principal, de manera que desitges el guariment, sempre que el preu no sigui l’oblit d’aquesta experiència, que t’omple de sentit la vida.

Per Lluís Serra. Dll, 15/11/2021

a Gerasa

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: