PARAULA DE DÉUDimarts.15 de Febrer 2022

Marc 8,14-21

Els deixebles s’havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. Jesús els va fer aquesta advertència:
–Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes.
Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n’adonà i els digué:
–Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? ¿No recordeu quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?
Ells li responen:
–Dotze.
–I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?
Li diuen:
–Set.
I els digué:
–¿Encara no ho enteneu?

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Encara que per dues vegades els deixebles han estat testimonis de la multiplicació dels pans, ara estan inquiets per què no tenen què menjar. L’experiència de la carència és una de les ferides que ens acompanya al llarg de la nostra existència, i quan arriba, com els deixebles, ho fa acompanyada del neguit i la por.

• La barca i la travessa fins a l’altra riba es converteixen en espai d’interpel·lació. Jesús qüestiona la seva manca de memòria i en aquest viatge vol guarir la seva ceguesa i la seva incapacitat per escoltar. El viatge, amb les pors, el neguit, l’experiència de carència, és invitació a apropar-se a la realitat d’una manera nova. I Jesús pregunta -fins a vuit vegades!!- no per posar-los en evidència, sinó perquè una vegada que puguin tocar la seva vulnerabilitat i la seva carència des d’una mirada amorosa, aquestes es puguin convertir en confiança i rendició, en memòria que sap reconèixer el que l’Amor ja ha fet i pot continuar fent si li deixem.

• Tant de bo que avui convidem Jesús a la nostra barca i li parlem de les nostres fams i de les nostres pors, i que ens deixem preguntar, perquè les preguntes ens ajudin a fer memòria agraïda de com l’Amor ens ha embolcallat fins ara.