Marc 9,2-13
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
–Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
–Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
Després preguntaven a Jesús:
–Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
Jesús els respongué:
–És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d’ell diu l’Escriptura.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui un bon dia per estar-se estona contemplant. En els Exercicis, St. Ignasi ens convida a “veure les persones, escoltar el que diuen, mirar el que fan”. Concedim-nos un temps per “mirar”, a poc a poc, “escoltar”, veure el “fer”. Que la llum esclatant que surt del Misteri ens embargui, i ens cristifiqui.
• El deixeble acaba de rebre l’ensenyament de la creu, companya inseparable del «camí» a Jerusalem. És important que enmig «d’aquest mateix» camí el deixeble hi sàpiga veure la «transfiguració». Al cor de la vida, carregada d’incerteses i de creu, el deixeble ha de veure, tant a Jesús, com a ell mateix i la història, amb tota la llum de la resurrecció.
• Enmig de la vida quotidiana de Jesús, enmig dels conflictes, del carregar cada dia el seu tros de creu en un camí a Jerusalem gens fàcil…, els tres deixebles, els amics més íntims són convocats al silenci d’una muntanya alta. Allí, en la carn humana de l’amic Jesús, que coneixen de fa temps, amb qui han compartit tantes coses de la vida… se’ls farà evident tota la pregonesa del Fill de Déu.
• La solitud i la immensitat de la «muntanya» és el lloc de la «revelació», on els ulls s’aclareixen, on la vulgaritat de les coses de cada dia apareix completament nova, brillant, transfigurada. Hom rep el do de veure la història i les persones amb la mirada de Déu.
• El text ens posa davant els ulls un quadre de gran magnitud: + Al centre Jesús, la fondària del qual es manifesta de manera enlluernadora: és el Crist, el Messies, el qui allibera. + Al costat del Messies, els Profetes i la Llei, personificats per Elies (el profeta dels últims temps) i per Moisès (pare de la Llei). + Davant el deixeble, que (millor o pitjor!) va «seguint», i s’ha convertit ja en amic íntim. Està esmaperdut per una pregonesa que no havia sospitat en el seu Mestre; voldria ingènuament «eternitzar» aquest moment de lucidesa, i defensar-se, així, d’un camí que aboca a la creu. + Cobrint i banyant tota l’escena, el núvol de la Divinitat. El lector se sent en presència del Misteri de Déu. De l’interior d’aquest núvol diví surt la proclamació: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo!».
• I en la nostra contemplació demanem a l’Esperit que ens faci escoltar la veritat de la Transfiguració.
Bloc de Pere Codina Gironella 