PARAULA DE DÉUDilluns 21 de Febrer 2022

Marc 9, 14-29

Quan Jesús, amb Pere, Jaume i Joan, van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà:
– Què discutíeu amb ells?
Un de la gent li respongué:
– Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
Jesús els diu:
– Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
Ells l’hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l’esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare:
– Des de quan li passa això?
Ell contestà:
– Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda’ns!
Jesús li respongué:
– Em dius si puc fer-hi res… Tot és possible al qui creu.
A l’instant el pare del noi exclamà:
– Crec, però ajuda’m a tenir més fe.
Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:
– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis més.
Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
Ell els va respondre:
– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Molta gent, molt debat, molt mestre del seny, molt deixeble, molta discussió i molt drama humà, massa drama humà. I poca fe. També, poca fe… Des de quan? Des de petit, d’ençà que era un infant…Aleshores, un crit desesperat, una petició d’ajuda clara: «Si hi pots fer res, ajuda’ns!» Li segueix, ràpida, una afirmació que qüestiona: «Tot és possible al qui creu». I sí, hi ha qui es deixa qüestionar, i respon implicant-se: «Crec, però ajuda’m a tenir més fe». Poca gent, poc debat, poca discussió. Enmig del drama humà, enmig de massa drama humà, s’obre el clam, l’espai de la trobada personal, el naixement de la nova actitud. I aleshores irromp l’ajuda concreta i les coses canvien, i primer semblen que canvien a pitjor, però ja és massa tard, la proximitat íntima s’ha donat, el compromís mutu és viu; i encara que molts diguin «ja no viu, ja no hi ha res a fer», hi ha qui pren per la mà i aixeca i parla i consola i no deixa que els plors i els xiscles tinguin l’última paraula. I aleshores tot deixa de ser com era i l’humà abraça el drama i l’embolcalla, i l’estima i el fa pregària, i sent que enmig de tot hi ha un batec de Regne que no s’atura, que somriu i no descansa…!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: