Marc 9,41-50
Jesús va dir als seus deixebles:
Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, on el cuc no mor i el foc no s’apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova. La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El missatge d’aquest text torna a ser ben directe; en el d’ahir Jesús parlava de la nostra missió com cristians enmig del mon: ser sal i llum, en definitiva ESTIMAR.
• Avui ens parla de transcendir les normes, d’anar més enllà. La llei i les normes, sense el sentit ple que Ell vingué a donar’ls-hi, es queden curtes, no tenen el regne de Déu com horitzó.
• Potser durant molt de temps hem donat més importància a “complir” que a la missió d’estimar de debò.
• Busquem l’harmonia i l’equilibri entre ambdues coses, però sobre tot posem-nos en la pell dels més febles, especialment en aquests temps de dificultats, i acollim-los, compartim, ESTIMEM.
• Preguem amb més èmfasi que mai : «Vingui a nosaltres el vostre regne”.
Bloc de Pere Codina Gironella 