La paraula espiritualitat que ens reporta
Vivim en un món materialista i, no obstant això, la recerca a internet de la paraula «espiritualitat» reporta infinites pàgines plenes de definicions, experiències, estudis, consells per viure-la… Aquest punt del decàleg no té com a objectiu fer una anàlisi sobre el tema, sinó més aviat traçar una connexió entre la importància de conèixer i viure de manera coherent la nostra pròpia tradició espiritual i la cura de les persones més fràgils, a més del propi planeta, afectat d’una dramàtica vulnerabilitat.
Etimològicament, el terme espiritualitat deriva del llatí i fa referència a una qualitat relativa a l’ànima. Som persones completes i no podem fer divisió entre cos i ànima, més aviat hem de ser capaços de descobrir que a l’interior de cada ésser hi ha un espai preciós de relació amb l’important de la vida i amb l’important dels altres. Totes les tradicions espirituals fan referència a la necessitat que tenim els éssers humans d’anar a la recerca de la pau, d’assolir l’equilibri i d’obtenir l’harmonia que sembla perdre entre les presses, la violència o la injustícia que ens envolta. Des del principi dels temps les persones hem necessitat transcendir l’àmbit del que és purament material i trobar camins d’expressió d’aquests anhels i experiències. El que està en el nostre interior, necessàriament, es reflecteix en la nostra escala de valors, conductes i forma de vida. Per això és imprescindible que aquesta experiència interior s’orienti cap a un estat en què el benestar personal i el servei al proïsme s’uneixin, on puguem sentir la certesa de l’amor infinit de Déu i la necessitat de compartir aquest amor amb tot el que ens envolta .
En la tradició espiritual cristiana, com no podia ser d’altra manera, el nostre exemple és Jesús de Natzaret, el Just. La seva vida, la seva mort i la seva presència ens mostren, de manera clara i precisa, les claus d’una vida de deixebles. Jesús viu amb passió, amb proximitat, amb servei, amb alegria. Mor humilment, en pau i lliurament. Entre la seva vida i la seva mort no hi ha ruptura, una és conseqüència de l’altra i tot respon al pla de Déu per a la Humanitat: recuperar la Vida, l’esperança i la plenitud. Com diu el papa Francesc a l’Exhortació Apostòlica Evangelii gaudium: l’amor personal de Déu que es va fer home, que es va lliurar per nosaltres i que és viu oferint la seva salvació i la seva amistat. I en paraules de Benet XVI: No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva (Encíclica Deus caritas est)
Reconèixer el que és bo, just i bell pot impulsar-nos, dotar-nos de sentit i encoratjar la nostra pròpia vida i la nostra relació amb les altres persones i amb la «casa comuna». Com segueix dient el Papa, «el seu mandat de caritat abraça totes les dimensions de l’existència, totes les persones, tots els ambients de la convivència i tots els pobles».
La nostra campanya vol encomanar aquesta inevitable implicació en la cura de l’altre, dels altres i del planeta que ens acull, des de la pròpia tradició espiritual, amb coherència, autenticitat i alegria.
Bloc de Pere Codina Gironella 