ESCRIT DEL BLOCDijous 3 de Març 2022

La paraula espiritualitat que ens reporta

Vivim en un món materialista i, no obstant això, la recerca a internet de la paraula «espiritualitat» reporta infinites pàgines plenes de definicions, experiències, estudis, consells per viure-la… Aquest punt del decàleg no té com a objectiu fer una anàlisi sobre el tema, sinó més aviat traçar una connexió entre la importància de conèixer i viure de manera coherent la nostra pròpia tradició espiritual i la cura de les persones més fràgils, a més del propi planeta, afectat d’una dramàtica vulnerabilitat.

Etimològicament, el terme espiritualitat deriva del llatí i fa referència a una qualitat relativa a l’ànima. Som persones completes i no podem fer divisió entre cos i ànima, més aviat hem de ser capaços de descobrir que a l’interior de cada ésser hi ha un espai preciós de relació amb l’important de la vida i amb l’important dels altres. Totes les tradicions espirituals fan referència a la necessitat que tenim els éssers humans d’anar a la recerca de la pau, d’assolir l’equilibri i d’obtenir l’harmonia que sembla perdre entre les presses, la violència o la injustícia que ens envolta. Des del principi dels temps les persones hem necessitat transcendir l’àmbit del que és purament material i trobar camins d’expressió d’aquests anhels i experiències. El que està en el nostre interior, necessàriament, es reflecteix en la nostra escala de valors, conductes i forma de vida. Per això és imprescindible que aquesta experiència interior s’orienti cap a un estat en què el benestar personal i el servei al proïsme s’uneixin, on puguem sentir la certesa de l’amor infinit de Déu i la necessitat de compartir aquest amor amb tot el que ens envolta .

En la tradició espiritual cristiana, com no podia ser d’altra manera, el nostre exemple és Jesús de Natzaret, el Just. La seva vida, la seva mort i la seva presència ens mostren, de manera clara i precisa, les claus d’una vida de deixebles. Jesús viu amb passió, amb proximitat, amb servei, amb alegria. Mor humilment, en pau i lliurament. Entre la seva vida i la seva mort no hi ha ruptura, una és conseqüència de l’altra i tot respon al pla de Déu per a la Humanitat: recuperar la Vida, l’esperança i la plenitud. Com diu el papa Francesc a l’Exhortació Apostòlica Evangelii gaudium: l’amor personal de Déu que es va fer home, que es va lliurar per nosaltres i que és viu oferint la seva salvació i la seva amistat. I en paraules de Benet XVI: No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva (Encíclica Deus caritas est)

Reconèixer el que és bo, just i bell pot impulsar-nos, dotar-nos de sentit i encoratjar la nostra pròpia vida i la nostra relació amb les altres persones i amb la «casa comuna». Com segueix dient el Papa, «el seu mandat de caritat abraça totes les dimensions de l’existència, totes les persones, tots els ambients de la convivència i tots els pobles».

La nostra campanya vol encomanar aquesta inevitable implicació en la cura de l’altre, dels altres i del planeta que ens acull, des de la pròpia tradició espiritual, amb coherència, autenticitat i alegria.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: