Mateu 9,14-15
Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
– Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
Jesús els respongué:
– ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Cap pràctica religiosa té valor per ella mateixa. Cap virtut cristiana té valor per ella mateixa. Són valors però no són valors absoluts!
• L’únic valor absolut és l’amor a Déu i al proïsme.
• Qualsevol pràctica religiosa, ètica, quaresmal, etc., té ple sentit com a expressió de l’estimació a Déu i al proïsme.
• Cal pregar, dejunar, fer almoina, abnegar-se, ser auster, etc., perquè això m’apropa a Déu i als altres.
• Els fariseus dejunaven, complien la Llei perquè estava manat i res més. La Llei havia substituït al mateix Déu!
• Com pot dejunar, estar trist, qui té l’espòs al seu costat?
• La mateixa vida ja portarà moments i temporades en els que serà necessari fer tot tipus de pràctiques religioses, de solidaritat, d’abnegació, etc.
• Quan arribi aquest moment caldrà estar preparat, caldrà estar en forma interior.
• Ben segur que les pràctiques quaresmals ens ajudaran, i molt, a adquirir i mantenir aquesta preparació interior per tal de poder estimar i actuar com Jesús ho feia.
Bloc de Pere Codina Gironella 