ESCRIT DEL BLOCDiumenge 6 de Març 2022

2 La gelosia: de l’amor a l’obsessió

Gelosia patològica

La gelosia es torna patològica “quan són injustificades, generen molt patiment, hi ha rituals i conductes comprovatòries i interfereixen de manera molt greu en la vida quotidiana de qui els pateix”, assenyala Lasheras, que classifica aquest tipus de gelosia de la següent manera:

Gelosia passionals

Tenen el seu origen en el temor de perdre la parella, fet que porta a un augment de l’ansietat i l’agressivitat. S’alternen moments de lucidesa amb rampells i un profund malestar davant la idea humiliant d’engany.

Gelosia obsessiva

Predominen els pensaments recurrents i incontrolables sobre la infidelitat. Encara que estigui convençut que les seves sospites no són certes, el subjecte no pot evitar aquests pensaments, per la qual cosa fa rituals de comprovació per disminuir-ne l’ansietat.

Gelosia delirants

Hi ha el convenciment (encara que sigui fals o no tingui proves) que la seva parella l’enganya. Solen estar associats a quadres clínics de paranoia, demència, depressió o alcoholisme.

Aquestes manifestacions de gelosia estan estretament lligades a la violència domèstica i els crims passionals. Un alt percentatge de maltractadors presenta gelosia patològica i s’estima que almenys el 10 per cent dels homicidis conjugals es deuen a aquest trastorn.

Com es pot combatre la gelosia?

Per combatre la gelosia és imprescindible “un canvi de conductes, exposant-se a les situacions que provoquen gelosia però sense realitzar rituals de comprovació, i una modificació dels pensaments que permeti que el pacient s’adoni que les seves idees són irracionals i les substitueixi per altres”, apunta Lasheras.

També és important millorar la relació de parella mitjançant l’adquisició d’habilitats de comunicació que ens permetin expressar les nostres emocions i els nostres sentiments, millorar l’autocomprensió personal i la capacitat d’expressar afecte. Així mateix, cal posar en marxa “estratègies que ajudin a elevar l’autoestima i fomentar la vida social, ja que això augmenta la confiança en un mateix i disminueix la por irracional a un suposat abandonament”.

Quan la gelosia té un “alt component obsessiu o està associat a trastorns depressius s’utilitzen fàrmacs antidepressius, com els que actuen sobre la serotonina, una substància química que transmet missatges a l’àrea del cervell que controla les emocions. Aquestes substàncies permeten que s’equilibrin els factors de personalitat, de manera que més tard es puguin abordar la gelosia amb altres estratègies terapèutiques, conèixer quins són els factors que els alimenten i els reforcen, i com controlar-los. En el cas de la gelosia delirant calen fàrmacs antipsicòtics, que ajuden a millorar les idees o pensaments delirants.