
Lluc 4, 1-13
Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué:
– Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:
– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.
Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué:
– Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu.
Jesús li respongué:
– Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:
– Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
– Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al moment oportú.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Les temptacions ens van acompanyant tota la vida, ens les trobem a cada pas. Com probablement van acompanyar Jesús. Les temptacions dels béns materials, de l’ús del poder o dels signes contundents.
• Jesús va triar seguir la voluntat del Pare que no és altra que el camí del Regne. Un camí que no es ressegueix des dels miracles, el poder o el misteri caigut del cel.
• La societat en què vivim ens empeny a dinàmiques de posseir, poder i dominar. Jesús ens convida en el seu evangeli a viure des de la senzillesa, el servei i la bondat.
• La quaresma ens convida a aprofundir en la pregària, a estar units al Pare, a compartir, a desfer-nos de tot allò que ens impedeixi caminar des de la fraternitat i la filiació.