ESCRIT DEL BLOCDimecres 9 de Març 2022

La vivència cristiana del sagrat

Sovint ens plantegem la vivència que tenim de la fe a partir de l’acció litúrgica. Igualment insistim en les explicacions sobre les diferents parts, els continguts, el llenguatge, els gestos i el sagrament en ell mateix. Malgrat això, sembla que ens falti el sentit que estem cercant i que en definitiva és el que ens fa reunir en comunitat, o de manera individual, per a pregar. No deixa de ser un contrasentit que en les eternes dissertacions sobre la forma de les celebracions litúrgiques s’hi troba moltes vegades a faltar la discussió sobre el sentit últim del que hi celebrem.

Seguint el fil, potser ens adonarem del concepte que, com a cristians, tenim del sagrat i de la vivència que d’aquest en fem. Ho podríem anomenar la mirada sagramental sobre el que estem intentant d’explicar. I aquest sentit, el del sagrat, és el que es percep com absent de la nostra societat, fins i tot, gosaríem dir, entre aquells que no neguen algun tipus de creença o de proximitat amb el cristianisme. Trobem que el viure del segle XXI no convida a aproximar-se a aquest misteri que, en definitiva, no és altre que el misteri de l’home.

Tenim sentit del sagrat? Sentim curiositat, temor, respecte, admiració i ens preguntem per com adorar el sagrat, el transcendent? Quina consciència tenim del sagrat actualment a la catequesi, en la nostra pregària, en la nostra vivència personal de la fe?

La fenomenologia, a partir de Rudolf Otto i Mircea Eliade, principalment, ofereix una aproximació al sentit del sagrat en la religió. Rudolf Otto explica el sagrat a partir del seu propi terme, el numinós, per referir-se al misteri, a allò d’irreductible que hi ha en el fet sagrat i que va més enllà del que és racional i de tot component ètic i moral. No ens ha d’estranyar, doncs, que Otto qüestioni la possibilitat de definir el sagrat sense haver-ne fet experiència. Mircea Eliade, en canvi, partirà de l’oposició entre el sacre i el profà ja des de les societats primitives per, a partir del terme hierofania, explicar la manifestació del sagrat com quelcom que es mostra de manera totalment diferent, oposada, al profà. En la hierofania és on es manifesta el sagrat i fa que una cosa passi a ser una altra cosa sense deixar de ser ella mateixa pel fet d’esdevenir quelcom sagrat.

No és la intenció estendre’ns en consideracions fenomenològiques però sí fer-ne esment per tal de fer alguna aproximació al sagrat en tant que motiu últim i definitiu del que creiem i celebrem com a cristians.

Hem començat l’Advent i l’any litúrgic cristià. És sobretot amb esperança que ens preparem per al naixement del Crist.  Preparar-nos per a la vinguda del Fill de Déu a la terra ens predisposa a totes les actituds que trobem encarnades en cadascun dels personatges del pessebre: l’escolta, el desconcert, l’obediència, la contemplació, el silenci, l’adoració, la lloança. Totes aquestes actituds van ser presents ens els primers testimonis del naixement de Crist. Són actituds, totes elles, que ens acosten de manera individual i comunitària al misteri del sagrat. 

Per Montserrat Boixareu. Dll, 29/11/2021

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: