LA SOLIDESA DE L’ADULT
Es el qui pervingut al terme de l’adolescència, de la creixença. Inclou l superació d’una edat cronològica, però, ensems, es un tarannà madur que anomenem {ser una persona gran}.
El primer tret de la vida adulta és la “coherència”,qualitat contraposada al caràcter difús, dispers, fluctuants i sense jerarquia fe valors, propi de l’adolescen. És, doncs, una person madura aquella que aconsegueix donar continuitat a la seva conducta, la que sap allò que vol aconseguír- d’acord amb les circumstàncies que l’envolten- i la que té en compte tant l’experiència aconseguidaa com la paraula donada. La persona gran no viu ancorada en el passat, sinó que mira vers el futures , amb previsió per tal d’encetar; així considera què ha de fer, què podrà dur a terme, mesura les paraules i domina els propis impulsos.
La solidesa de l’adult el fa resistent a les dificultats i li dóna constància, malgrat els obstacles. La persona gran no és un-i dimensiónals o rectilínia, sinó que mostra la seva maduresa amb flexibilitat i l’adaptació.
Cert no cedeix pas a la més lleugera pressió ni a la mínima crític i, si cal, accepta el conflicte i lluita, pero, al mateix temps, gaudeix d’un elevat grau de tolerància al canvi, a la contradicció i a la desil.licio; mai no és simplement agrassiu davant d’un obstacle, ni se submergeix en la vana angoixa quan apareix l’amenaça.
L’ adult, quan és necessari, acceptar la submissió, sap sotmetre’s a l’inevitable i mirar, fit a fit, la realitat, sense disfresses. El seu pensament no és rígid ni impacient. És que l’adult domina els seus sentiments.
Bloc de Pere Codina Gironella 