Lluc 6, 36-38
Jesús va dir als seus deixebles:
– Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quan Jesús parla del nostre Pare, què sentim? Quan Jesús ens demana que siguem misericordiosos per assemblar-nos al Pare, quin horitzó s’obre dins nostre?
• Què és el que fa tan valuós el que ens acaba de dir Jesús? Que tenim un Pare? Que hem de transformar el cor? Que la nostra mirada s’ha d’omplir de misericòrdia? Per entendre una persona cal saber quina és la força que l’empeny, Jesús ens estima, ens mostra un camí. El seu desig de voler-nos bé ens dóna pau.
• “No judiqueu, no condemneu”, “Doneu i us donaran”, la seva promesa és un signe d’estimació. Vet aquí la invitació que ens fa Jesús a convertir en terra sagrada la vida de l’altre, a respectar-la, a estimar-la, fins i tot en la seva incomprensió. Sempre hi ha més mirades que la que tenim, sempre hi ha més maneres de veure les persones i les coses que les que algú ens ha dit.
• “Tal com mesureu sereu mesurats”. Quan ens atrevirem a desvestir de suspicàcies, de recels la nostra mirada, que tant mal pot fer? Quantes vides han quedat pel camí producte de les mirades que han rebut? Quan ens atrevirem a convertir la relació amb l’altre en veritable terra sagrada? Encara hi som a temps.
Bloc de Pere Codina Gironella 