Que els fills puguin trobar a casa seva «models d’identificació», que no els sigui difícil saber com qui haurien de comportar-se per viure la seva fe de manera sana, joiosa i responsable. Només des d’una vida coherent amb la fe es pot parlar als fills amb autoritat. Aquest testimoni de vida cristiana és particularment important en el moment en què els fills, ja adolescents o joves, van trobant en el seu món altres models d’identificació i altres claus per entendre i viure la vida.
No totes les actuacions dels pares garanteixen una educació sana de la fe
No n’hi ha prou, per exemple, de crear hàbits de qualsevol manera, repetir gestos mecànicament, obligar a certes conductes, imposar la imitació… Només s’interioritza el que s’experimenta com a bo. S’aprèn a creure en Déu quan, a la nostra manera, tenim l’experiència d’un Déu bo. La fe s’aprèn vivint-la joiosament. Per això eduquen en una fe sana els pares que viuen la seva fe compartint-la joiosament amb els seus fills.
Del comentari de José Antonio Pagola, Dejar entrar en casa a Jesús, PPC, Madrid 2018, 79-80
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC