PARAULA DE DÉUDimarts 15 de Març 2022

Mateu 23, 1-12

Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
–Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de «rabí», o sigui «mestre».
»Però vosaltres no us feu dir «rabí», perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de «pare» aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir «guies», perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Els discursos de Jesús no són discursos plans, en ells s’hi entreveu a vegades una ironia subtil que denota alhora intel•ligència i humor. Diu en aquest fragment dirigit als deixebles: “Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells”. Perquè escribes i fariseus s’omplen la boca de la llei però, en canvi, el seu comportament deixa molt que desitjar.

• Ens movem aquí en dos models: el dels adeptes i el dels deixebles. El primer es conforma en carregar-se i en carregar als altres de multitud de preceptes, que arriben a regular la vida social fins al mínim detall. És una qüestió de poder. En canvi el deixeble, aprèn per la familiaritat amb el mestre que, tot el que un fa, tota l’autoritat que un pot arribar a tenir no val res sinó es dirigeix al servei. És una qüestió de llibertat.

• Tenim aquí doncs, el criteri més important per mesurar les nostres accions, només en la mesura que ens ajudin i ajudin a altres, en la mesura que surtin d’un cor humil i amorós seran realment evangèliques. Del contrari mers preceptes religiosos, càrregues religioses sense gaire valor. Un bon criteri per a tenir en compte també en temps quaresmal. Santi Torres sj.