ESCRIT DEL BLOCDivendres 18 de Març 2022

Sant Josep, emigrant perseguit i valent

Per Papa Francesc. Dc, 29/12/2021

a Les homilies del papa Francesc

Audiència General 29 de desembre 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria presentar-vos Sant Josep com a emigrant perseguit i valent. Així el descriu l’evangelista Mateu. Aquest fet concret de la vida de Jesús, que veu també com a protagonistes Josep i Maria, és conegut tradicionalment com “la fugida a Egipte” (cf. Mt 2,13-23). La família de Natzaret ha patit tanta humiliació i ha experimentat en primera persona la precarietat, la por, el dolor d’haver d’abandonar la seva terra. Encara avui molts dels nostres germans i tantes germanes es veuen obligats a viure la mateixa injustícia i patiment. La causa és gairebé sempre l’arrogància i la violència dels poderosos. A Jesús també li va passar el mateix.

El rei Herodes s’assabenta pels Mags del naixement del “rei dels Jueus”, i la notícia el molesta. Se sent insegur, se sent amenaçat en el seu poder. Així doncs reuneix totes les autoritats de Jerusalem per informar-se sobre el lloc del seu naixement, i demana als Mags que li ho facin saber amb precisió, per tal que – diu falsament – ell també pugui anar a adorar-lo. Adonant-se que els Mags havien marxat per un altre camí, va tenir un mal propòsit: matar tots els infants de Betlem a partir de dos anys, perquè segons el càlcul dels Mags, aquell era el temps que va néixer Jesús.

Mentrestant, un àngel li ordena a Josep: «Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui. Herodes, de fet, vol buscar el nen per matar-lo» (Mt 2,13). Avui pensem en tantes persones que senten aquesta inspiració per dins: “Fugim, fugim, perquè aquí hi ha perill”. El pla d’Herodes recorda el del Faraó de llençar al Nil tots els fills masculins del poble d’Israel (cf. Ex 1,22). I la fugida a Egipte evoca tota al història d’Israel a partir d’Abraham, que també hi va residir (cf. Gen 12,10), fins a Josep, fill de Jacob, venut pels seus germans (cf. Gen 37,36) i després esdevingué “cap del país” (cf. Gen 41,37-57); i a Moisès, que va alliberar el seu poble de l’esclavitud dels egipcis (cf. Ex 1; 18).

La fugida de la Sagrada Família a Egipte salva Jesús, però malauradament no impedeix que Herodes faci la seva massacre. Ens trobem doncs davant dues personalitats oposades: d’una banda Herodes amb la seva ferocitat i de l’altra Josep amb la seva preocupació i coratge. Herodes vol defensar el seu poder, la seva pròpia “pell”, amb una despietada crueltat, com també testimonien les execucions d’una de les seves dones, d’alguns dels seus fills i centenars d’opositors. Era un home cruel: per resoldre problemes, tenia una sola recepta: “eliminar”. Ell és el símbol de tants tirans d’ahir i d’avui. I per a ells, per a aquests tirans, la gent no importa: importa el poder, i si necessiten espai per al poder, fan fora la gent. I això succeeix també avui: no cal anar a la història antiga, passa avui. És l’home qui esdevé “llop” per als altres homes. La història està plena de personalitats que, vivint a la mercè de les seves pors, intenten superar-les exercint el poder de manera despòtica i duent a la pràctica intencions inhumanes de violència. Però no hem de pensar que vivim en la perspectiva d’Herodes només si som tirans, no! En realitat és una actitud en la qual tots podem caure, cada cop que intentem superar les nostres pors amb la prepotència, encara que només sigui verbal o formada per petits abusos fets per mortificar els qui ens envolten. Nosaltres també tenim en el cor la possibilitat de ser petits Herodes.

Josep és el contrari d’Herodes: en primer lloc és «un home just» (Mt 1,19), mentre que Herodes és un dictador; a més es mostra valent complint l’ordre de l’Àngel. Ens podem imaginar les peripècies que va haver d’afrontar durant el llarg i perillós viatge i les dificultats que va comportar quedar-se en un país estranger, amb una altra llengua: tantes dificultats. El seu coratge també sorgeix en el moment del retorn, quan, tranquil·litzat per l’Àngel, supera les pors comprensibles i amb Maria i Jesús s’estableix a Natzaret (cf. Mt 2,19-23). Herodes i Josep són dos personatges oposats, que reflecteixen com sempre les dues cares de la humanitat. És una idea errònia pensar que el coratge és una virtut exclusiva de l’heroi. En realitat, el dia a dia de cada persona – el teu, el meu, de tots nosaltres – requereix valentia: no es pot viure sense coratge! El coratge per afrontar les dificultats quotidianes. En tots els temps i en totes les cultures trobem homes i dones plens de valor, que per ser coherents amb les seves conviccions, han superat tota mena de dificultats, suportant injustícies, condemnes i fins i tot la mort. El coratge és sinònim de fortalesa, que juntament amb la justícia, la prudència i la temprança forma part del grup de virtuts humanes, anomenades “cardinals”.

La lliçó que ens deixa avui Josep és aquesta: la vida sempre ens reserva adversitats, això és cert, i davant d’elles podem sentir-nos amenaçats, espantats, però no és fent sortir el pitjor de nosaltres, com ho fa Herodes, que podem superar determinats moments, sinó comportant-nos com Josep que reacciona davant la por amb el coratge de confiar-se a la Providència de Déu. Avui crec que necessitem una pregària per tots els emigrants, tots els perseguits i tots els que són víctimes de circumstàncies adverses: ja siguin circumstàncies polítiques, històriques o personals. Però, pensem en tantes persones víctimes de la guerra que volen fugir de la seva terra i no poden; pensem en els emigrants que comencen aquest camí per ser lliures i molts acaben en la carretera o en el mar; pensem en Jesús als braços de Josep i Maria, fugint, i veiem en Ell cadascun dels emigrants d’avui. És una realitat, la de l’emigració actual, davant la qual no podem tancar els ulls. És un escàndol social de la humanitat.

«Sant Josep,
tu que has viscut el sofriment dels que han de fugir
tu que et vas veure obligat a fugir
per salvar la vida de les persones més estimades,
protegeix tots els que fugen per la guerra,
l’odi, la fam.
Dona’ls suport en les seves dificultats,
enforteix-los en l’esperança i fes que trobin acollida i solidaritat.
Guia els seus passos i obre els cors dels que els poden ajudar. Amén».

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: