Mateu 21, 33-43.45-46
Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble:
Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: «Al meu fill, el respectaran.» Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: «Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!» L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen:
– Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu:
– ¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• I Déu segueix esperant. I segueix confiant. I segueix apostant per nosaltres. Per una humanitat que s’entesta en fer més cas del pal que de la mà estesa. I Déu segueix estenent la mà. Acompanyant. Déu fidel i misericordiós. El Déu de Jesús. El Déu Pare que vol fills i ens estima fills. No robots ni sotmesos atemorits. Fills.
• El Déu de Jesús que, per salvar-nos com a fills, ens dóna el Fill. I segueix esperant. Tot confiant que ens adonarem. Que n’aprendrem. Que el trobarem. Que obrirem els ulls i el descobrirem Pare i Mare. I descobrirem tota una humanitat de germans.
Bloc de Pere Codina Gironella 