ESCRIT DEL BLOCDiumenge 20 de Març 2022

El secret del grau d’inclinació del cap de la Mare de Déu de Guadalupe

A. J. Clishem – publicado el 12/12/19

Un senyal fascinant més en aquesta imatge-missatge que impacta els estudiosos i deixa els catòlics meravellats des de fa 500 anys

A. J. Clishem treballa al voltant de 10 quilòmetres d’un santuari dedicat a la Mare de Déu de Guadalupe a Des Plaines, a l’estat nord-americà d’Illinois. Ell ens explica la següent i sorprenent constatació que va fer en visitar el santuari en un gèlid dia d’hivern l’any passat:

(…) Vaig arribar a les 12:45. La temperatura era de -3°C i el cel estava blauíssim (…) El temple estava il·luminat pel sol i l’aire s’escalfava. Els pelegrins portaven rams de flors acolorides per dipositar davant de la rèplica de la tilma, el tipus de mantell indígena sobre el qual havia quedat estampada la imatge de Nostra Senyora en la seva aparició a Mèxic.

Al santuari hi regnava un gran silenci. De sobte, vaig recordar el perquè de la meva visita. Vaig mirar cap amunt, en direcció a la rèplica de la tilma, i vaig obrir el meu cor a la Verge Maria (…) Després vaig mirar al meu voltant. Milers de pelegrins feien el mateix, obrien el cor a la mateixa i única Mare del Cel. Érem tots fills reunits per estar amb ella.

Vaig mirar de nou la tilma. El revestiment de vidre reflectia el sol just damunt del cap de Maria. En lloc de veure el seu rostre suaument inclinat cap a un costat, jo només veia la brillantor intensa del reflex. Vaig notar que la brillantor de la llum que irradiava de dalt del sol reflectit tenia la mateixa inclinació que el cap de la Verge. Vaig treure una foto i vaig recordar un element bàsic de l’astrofísica: l’eix de la terra té una inclinació de 23.5° del sol.

En tornar a l’estacionament, vaig mirar cap al sol i vaig veure la mateixa brillantor vertical inclinada en direcció a la Terra. Vaig fer una altra foto, preguntant-me quants graus s’inclinaria el cap de la Verge a la tilma guadalupana.

L’endemà vaig decidir verificar-ho. En fer servir una imatge digital de Nostra Senyora de Guadalupe tal com està a la tilma original, vaig traçar una línia recta vertical que parteix de la part superior del cap i una altra que passa per l’angle d’inclinació del cap. Vaig posar un transformador al punt on les dues línies es creuaven, 23,5°!

El meu dibuix era rudimentari i els meus coneixements d’astronomia són bàsics, però després vaig descobrir que una altra persona, el Dr. Juan Hernández Illescas, ja havia fet aquest descobriment el 1981. I em vaig preguntar què significaria això.

He sentit molts comentaris sobre la inclinació del cap de Maria com a símbol de la seva humilitat, una cosa perfectament coherent, però ara tinc una nova idea sobre la qüestió: de la seva posició al cel i vestida de sol, La nostra Senyora de Guadalupe orienta la seva mirada de 23,5° a tota la humanitat «inclinada» lluny de Déu. Amb tots els seus fills a vista, ella truca a cadascú i ens convida a obrir-li el cor.

Si La nostra Senyora de Guadalupe té un missatge central, és que el món sencer té una mare i que el Fill que ella va donar a llum ve a nosaltres en aquesta època com el Salvador del món sencer. ¡L’Encarnació! Déu que es fa home. Què pot ser més esperançador que això?

D’ara endavant, sempre recordo la nostra Senyora de Guadalupe com els meus 23,5 graus d’esperança!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: