Lluc 13,1-9
Per aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
–¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
I els digué aquesta paràbola:
–Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
»–Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»–Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La litúrgia d’avui presenta diversos temes de l’Èxode, de Sant Pau i de l’evangeli de Lluc, però hi ha una mateixa línia que s’expressa al Salm responsorial: “El Senyor és compassiu i benigne”.
• Quan Moisès s’acosta a la bardissa que cremava sense consumir-se, el Senyor li diu que ha escoltat el clam dels israelites explotats a Egipte, vol alliberar-los, i li demana que l’ajudi en aquesta missió. El nom del Déu qui l´envia és molt misteriós: “el que era, el que és i el que serà”, és a dir, “el Déu del passat, del present i del futur”, un Déu que es revela a la història, un Déu que acompanya i camina sempre amb el seu poble, un Déu compassiu i benigne.
• Pau recorda que Déu alliberà el poble i el conduí a la Terra promesa i Lluc ens presenta un Déu pacient que no castiga, que té paciència amb la figuera que no dóna fruït i espera que pugui fruitar.
• Quin és el missatge avui per nosaltres que hem viscut la pandèmia i la guerra i tenim por del futur? El missatge és doble:
• 1.Déu no castiga mai, els mals són fruït de les limitacions de la natura i sobre tot de les limitacions humanes: egoisme, consum desmesurat, violència contra les persones i la terra, idolatria dels diners i del poder, guerres, insensibilitat davant dels exclosos. Al contrari, Déu és clement i benigne, sempre està disposat a ajudar-nos, a alliberar-nos, a perdonar-nos.
• 2.Però aquest Déu compassiu i benigne demana la nostra col·laboració, com va demanar a Moisès que alliberés els seus germans. Déu compta amb nosaltres, hem d’ajudar Déu, no podem passar de llarg davant dels ferits de la història, del refugiats de la guerra, dels sense sostre i sense papers, de les dones víctimes del masclisme, dels nens orfes. I no podem callar davant dels fabricants d´armament, davant de la corrupció política i econòmica, davant dels que abusen sexualment dels nens, dels que abusen de la terra i la contaminen.
• La nostra conversió quaresmal té doncs, un doble vessant: 1-d’una banda, revifar la nostra confiança en un Déu Pare que és compassiu i benigne, ens acompanya sempre, que en Jesús s’ha fet un de nosaltres, fins a la creu i la Pasqua i que per l´Esperit ens dóna vida; 2-d’altra banda, obrir-nos a tots els marginats i exclosos del nostre món, doncs tots som germans i germanes, Fratelli tutti, fills i filles del mateix Pare i hem rebut el mateix Esperit.
• En resum, hem de ser compassius i benignes amb els germans, com Déu ho ha estat amb nosaltres.
Bloc de Pere Codina Gironella 