PARAULA DE DÉUDilluns 21 de Març 2022

Lluc 4, 24-30

Jesús va dir a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret:

-Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Es impressionant sentir que el poble de Natzaret volia estimbar Jesús, doncs no feia al seu poble els miracles que havia fet a Cafarnaüm.

• Jesús els recorda que Elies va ser enviat a una vídua de Sidó i que Eliseu va guarir de la lepra no a la gent de Israel, sinó a Naaman un leprós de Síria.

• Quin és el missatge d´aquest fet? Que Déu, encara que ha escollit al poble de Israel com a senyal i símbol de la seva bondat, no ha exclòs ningú de la seva gràcia i misericòrdia. Més encara, vol ensenyar-nos que ell actua des del marge, des dels desconeguts, des dels petis i pobres, per revelar la seva immensa bondat i llibertat, per tal que ningú es pugui gloriar de la seva fe. Tot és gràcia i do de Déu.

• Els cristians “de sempre” tenim el perill de pensar que nosaltres som l’elit de l´església i menysprear altres cristians, altres religions i per suposat els agnòstics i indiferents.

• L’evangeli d´avui ens vol dir que l´Esperit del Senyor omple l´univers, actua de forma desconcertant, amb plena llibertat i ningú queda exclòs de la seva gràcia. Més encara, ens vol ensenyar que molt sovint aquests exclosos són més a prop del Regne de Déu que molts cristians tradicionals.

• Això ens obre horitzons d’esperança. Si únicament ens fixem en els temples buits, en els seminaris i noviciats quasi sense vocacions, i pensem que només nosaltres, “els de sempre” estem en el camí de la veritat i de la salvació, ens sentirem tristos i desanimats sobre l’Església i la fe; ens convertirem en amargs profetes apocalíptics de calamitats: “abans… ara, en canvi..”

• L’evangeli d´avui ens vol donar esperança i obrir els nostres cors: no coneixem els plans de Déu, potser aquests exclosos són més a prop del Regne que nosaltres “els de sempre”, potser aquests joves, aquestes dones, aquests cristians d’altres esglésies, o els seguidors d’altres religions, viuen valors més humans i evangèlics que nosaltres.

• L’Esperit no queda tancat en els murs de l’Església catòlica, l’Esperit actua sempre, mai fa vaga, ni a l’església ni al món. Hem de saber discernir-ho. L’alè de l’Esperit segueix bufant per tot arreu, Déu es en mig de nosaltres. Que no ens preocupin tant les estadístiques i el nombre dels fidels. Aquesta situació nostra actual pot ser un signe dels temps, un temps de gràcia, un senyal de Déu que ens crida a una conversió personal i eclesial, a viure les benaurances, a viure “altra forma de ser Església”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: