ESCRIT DEL BLOCDissabte 26 de Març 2022

EL BAPTISME DEL SENYOR

CREURE, PER A QUÈ?

Són bastants els homes i les dones que un dia van ser batejats pels seus pares i avui no sabrien definir exactament quina és la seva postura davant la fe. Potser la primera pregunta que sorgeix en el seu interior és molt senzilla: creure, per a què? Canvia alguna cosa a la vida per creure o no creure? Serveix la fe realment per a alguna cosa?

Aquestes preguntes neixen de la seva pròpia experiència. Són persones que a poc a poc han arraconat Déu de la seva vida. Avui Déu no compta en absolut per a elles a l’hora d’orientar i donar sentit a la seva existència.

Gairebé sense adonar-se’n, un ateisme pràctic s’ha anat instal•lant en el fons del seu ésser. No els preocupa que Déu existeixi o deixi d’existir. Tot això els sembla un problema estrany que és millor deixar de banda per assentar la vida sobre bases més realistes.

Déu no els diu res. S’han acostumat a viure sense ell. No experimenten nostàlgia o cap buit per la seva absència. Han abandonat la fe i tot marxa en la seva vida tan bé o millor que abans. Creure, per a què?

Aquesta pregunta només és possible quan hom «ha estat batejat amb aigua», però no ha descobert què significa «ser batejat amb l’Esperit de Jesucrist». Quan hom segueix pensant erròniament que tenir fe és creure una sèrie de coses enormement estranyes que res tenen a veure amb la vida, i no coneix encara l’experiència viva de Déu.

Trobar-se amb Déu significa saber-se acollits per ell enmig de la solitud; sentir-se consolats en el dolor i la depressió; reconèixer-se perdonats del pecat i la mediocritat; sentir-se enfortits en la impotència i caducitat; veure’s impulsats a estimar i crear vida enmig de la fragilitat.

Creure, per a què? Per viure la vida amb més plenitud; per situar-ho tot en la seva veritable perspectiva i dimensió; per viure fins i tot els esdeveniments més trivials i insignificants amb més profunditat.

Creure, per a què? Per gosar ser humans fins al final; per no ofegar el nostre desig de vida fins a l’infinit; per defensar la nostra llibertat sense rendir el nostre ésser a qualsevol ídol; per romandre oberts a tot l’amor, la veritat, la tendresa que hi ha en nosaltres. Per no perdre mai l’esperança en l’ésser humà ni en la vida.

Del comentari de José Antonio Pagola

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: