PARAULA DE DÉUDilluns 28 de Març 2022

Joan 4, 43-54

Jesús se’n va anar de Samaria cap a Galilea. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué:
– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
El funcionari li contestà:
– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
Jesús li digué:
– Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l’anaren a trobar i li digueren:
– El teu fill viu!
Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els criats li respongueren:
– Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.
Aquest segon senyal prodigiós, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’espectacularitat no s’avé massa (millor dit, gens) amb la fe. Més aviat, l’afebleix. Com tampoc s’hi avé el desig (de vegades, massa compulsiu) de cercar seguretats i de tenir-ho tot ben apamat: les seguretats cercades i suposadament obtingudes, més aviat, ofeguen la fe. L’acte de fe té molt de risc, de deixar enrere seguretats. L’acte de fe està fet de confiança… L’acte de fe es fa en la foscor -en una foscor, això sí, il·luminada per l’amor. “Només creieu quan veieu miracles i prodigis” -es queixà Jesús a aquell funcionari que li demanava la guarició del seu fill malalt. El retret de Jesús no fa, però, recular per res al funcionari reial, que insisteix en la seva requesta. No n’hi havia per a menys: es tractava de la vida del seu fill! I, a més, de fet, podríem dir que el retret de Jesús no feia per ell. Aquell home creu en la paraula de Jesús que li assegura que el seu fill, no només es guarirà, sinó que ja està guarit. Fiat de la seva paraula, es posa en camí i, tot arribant a casa seva, comprova que aquesta paraula de Jesús no era només un parlar per parlar, sinó una paraula que feia realitat allò que deia. D’aquesta manera, la història d’aquell home ens mostra tot un ITINERARI DE FE: primer, hom va cercant signes que ens facin veure el pas de Déu per les nostres vides. Segon, aquests signes ens ajuden a refiar-nos de la seva Paraula, que ens interpreta els “signes dels temps”, la manera d’actuar de Déu. I, tercer, la meta vers la qual apunta la nostra fe no és altra, en el fons, que la de posar tota la nostra confiança en Ell, fer-li la ofrena i el do de la nostra pròpia vida. Finalment, no deixa de ser significatiu aquest detall: aquell home no va creure sol, sinó que va compartir la seva fe amb tota la seva família. I és que la fe no és quelcom que hom té només per a un mateix, sinó una llum que, al mateix temps que ens il·lumina, il·lumina tothom.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: