PARAULA DE DÉUDimarts 29 de Març 2022

Joan 5,1-3.5-16

Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina.
A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.
Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina».
Li preguntaren:
—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina»?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En aquesta escena ens trobem aquest malalt que porta molts anys postrat i impedit d’accedir a la piscina. Pot ser una ocasió, en la nostra pregària, per pregar per aquelles persones que viuen la limitació de la malaltia. Preguem Déu perquè puguin donar sentit a aquests moments de límit físic.

• Contemplem Jesús i la seva capacitat de contactar amb l’altra persona des de les necessitats que té. Jesús no té necessitat de preguntar-li res, doncs ja s’adreça al paralític des de la necessitat que ell té.

• “Aixeca’t, carrega la llitera i camina”: allò que ens té postrats a la llitera no és impediment per caminar. Carregar-nos-ho es una manera de fer-nos càrrec de la realitat. Perquè el Senyor ens dóna força per assumir el camí de la nostra vida. Deixem-nos fer.