
Isaïes 49,8-15
Això diu el Senyor:
T’he escoltat a l’hora favorable,
t’he ajudat el dia de la salvació.
T’he reservat i et destino
a ser aliança dels pobles,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
i a dir als empresonats:
«Veniu a fora»,
i als qui viuen a la fosca:
«Sortiu a la llum.»
Com un ramat pasturaran pels camins
i trobaran pastures en tots els rasos;
no passaran fam ni set,
no els farà mal
el sol ni la xardor,
perquè els guiarà
el qui se’n compadeix
i els conduirà
a les fonts on neix l’aigua.
Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meves rutes.
Mireu com arriben de lluny!
Uns vénen del nord;
altres, de la banda del mar,
i altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
Cel, clama amb entusiasme;
celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.
El Senyor, una mare per al poble
Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,
el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare
del seu infantó,
pot deixar d’estimar
el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l’oblidés,
jo mai no t’oblidaria.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La promesa de Déu és inalterable: Déu es manifesta en la nostra vida de moltes maneres. La història és el lloc d’expressió d’aquesta aliança. Perquè cada moment és “l`hora favorable”. Pots atendre a aquesta promesa que fa el Senyor al profeta Isaïes: ni que un pare o mare abandoni el seu fill/a, Déu no ho farà pas. Aquesta és la incondicionalitat de l’amor de Déu.
• La realitat a voltes ens pot semblar fosca, però el Senyor la il·lumina amb la seva gràcia. El nostre present ens pot semblar costerut, però Déu aplana les fondalades, perquè les dificultats rauen molts cops en esquemes prefixats que tenim sobre la realitat. Permetre que la realitat ens sorprengui és la invitació que ens fa el Senyor, des de la confiança que Ell tot ho pot.
• Que en aquesta Quaresma seguim optant per aquest Déu que es mostra incondicionalment al nostre costat.