Joan 7,1-2.10.25-30
Jesús continuava recorrent Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles,
Quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.
Alguns de Jerusalem deien:
–¿No és el qui volien matar, aquest? Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
–És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quin Messies esperava el poble jueu? Què esperem nosaltres de Déu?
• Jesús, malgrat la seva frustració en veure que els seus contemporanis dubten d’ell i l’amenacen, juga amb cert avantatge: ell sí que coneix el Pare i se sent enviat per Ell. Així ho afirma. Aquesta convicció fa de la seva vida la seva missió, fins i tot veient-se amenaçat.
• Nosaltres “juguem” en una altra dimensió. No tenim aquest coneixement directe del Pare, però sí un referent, una imatge humana d’aquest Déu (Abbà): és Jesús.
• Via indirecta, a través de les Escriptures, la tradició…, ens ha arribat una interpretació del Messies. Tenim doncs també, referències vàlides per interpel·lar-nos. Hi ha preguntes (com les primeres) sense respostes clares, però d’altres més personals, a les que podem possiblement donar respostes més precises.
• I aquí ve la pregunta clau i que sí pot tenir resposta: Què n’espera Déu de mi?
• És temps de Quaresma, de preparació de la Pasqua. Temps per preparar aquesta resposta.
Bloc de Pere Codina Gironella 