
Joan 8,31-42
Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
—Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
Ells li replicaren:
—Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca és esclau, i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
Ells insistiren:
—El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
—Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham. Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
—Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.
Jesús els replicà:
—Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El text d’avui ens llença diverses qüestions; la veritat us farà lliures, de què ens allibera, què vol dir que Déu és Pare i finalment la que ho engloba tot, quina és la relació de Jesús amb Déu.
• Molta tinta s’ha gastat intentant explicar cadascuna d’elles i cada moment de la història ha assumit una o altra, però el que és veritablement important és que aquestes preguntes segueixen esperant sempre resposta, la nostra resposta. Són el motor de la recerca que acaba a la Fe. Una Fe que construeix una vida amb Jesús com a sentit, amb Déu-Pare com a referència.
• Acabem la quaresma i ens apropem a la celebració del misteri principal el Fe, el Jesús que és sentit és eliminat, arriba la nit. Però igual que la veritat s’obre camí entre la mentida, el sentit ressuscita després de la seva ocultació i torna irrefutable per a aquells que ho fan vida.