
Joan 8,51-59
Jesús va dir als jueus:
Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
Llavors els jueus li replicaren:
– Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: «Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.» ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
Jesús respongué:
– Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu «el nostre Déu». Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se’n va alegrar.
Llavors els jueus li digueren:
– ¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
Jesús els respongué:
– Us ho ben asseguro: des d’abans que Abraham nasqués, jo sóc.
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La veritat no és fàcil d’acceptar si no confirma el que ja sabem, és l’actualment esmentat “biaix de confirmació”. Que un jove, Jesús, vulgui explicar la seva missió salvadora als qui ja saben quina és la veritat provoca rebuig.
• Resulta difícil als qui escolten acceptar que Déu pugui actuar de manera diferent de la que ells entenen, estan encegats pels seus costums i el seu vocabulari per parlar de Déu. No són capaços de veure l’anunci de resurrecció.
• Podem aprofitar aquesta Setmana Santa, per revisar els nostres propis costums i el nostre vocabulari. Potser Déu s’està expressant de maneres que ens passen desapercebudes o fins i tot que no identifiquem com a cristianes i perdem l’oportunitat d’una trobada alliberadora amb Ell.