PARAULA DE DÉUDissabte 9 d’Abril 2022

Joan 10,30-42

Jesús va dir als jueus:
– Jo i el Pare som u.
Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. Ell els digué:
– M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
Els jueus li respongueren:
– No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
Jesús els replicà:
– ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s’hi. Molts l’anaren a trobar, i deien:
– Joan no va fer cap senyal prodigiós, però tot el que va dir d’ell era veritat.
I, en aquell indret, molts van creure en ell.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’Evangeli és novetat. La Revelació és novetat. El nostre Déu és un Déu que sempre fa les coses noves i ens demana aquesta docilitat a la seva novetat. En l’Evangeli Jesús és clar en això, és molt clar: vi nou en bots nous. El vi el porta Déu, però ha de ser rebut amb aquesta obertura a la novetat. I d’això se’n diu docilitat. Nosaltres podem preguntar-nos: jo soc una persona dòcil a la Paraula de Déu? Faig passar la Paraula de Déu per un alambí i al final és una altra cosa respecte al que Déu vol fer? Si faig això, acabo com el tros de roba nou en un vestit vell, i deixa pitjor l’estrip.

• Quan jo vull connectar un aparell a la xarxa elèctrica, si l’endoll que porta no és l’adient, busco un adaptador. Nosaltres hem de buscar sempre adaptar-nos, adequar-nos a aquesta novetat de la Paraula de Déu, estar oberts a la novetat. Aquests mestres de la llei eren gent culta i no podem dir que fossin dolents. El seu problema és que creien tenir dominat Déu de tal manera que sabien què podia dir i què no podia dir; és a dir eren els filtres que separaven el que venia de Déu i el que no en podia venir. I aquest convenciment feia que no es fixessin en les obres de Jesús que, com deia el cec, des de que el món és món no se sap de ningú que hagi curat un cec; o el mateix comentava la gent després de ressuscitar Llàtzer. Per això els diu Jesús: “Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres”. Tot serà inútil: acabaran negant les obres i matant Jesús per blasfem; és a dir mataran Déu per defensar l’honor de Déu

• Hem de ser conscients de que ningú de nosaltres no posseeix la veritat; tots ens esforcem en buscar-la; perquè la Veritat només és Déu. D’aquesta manera no sentirem mai la temptació de tirar pedres al qui pensa d’una manera diferent a la nostra, actitud per desgràcia força corrent entre els seguidors de Jesús.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: