PARAULA DE DÉUDimarts 12 d’Abril 2022

Joan 13,21-33.36-38

Mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà:
– Us ben asseguro que un de vosaltres m’ha de trair.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
– Senyor, qui és?
Jesús respon:
– És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué:
– Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
– Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.»
Simó Pere li diu:
– Senyor, on vas?
Jesús li respon:
– Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard.
Pere li replica:
– Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
– ¿Tu vols donar la vida per mi? T’ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades. 

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Jesús ens mostra, de nou, la seva tristesa perquè malgrat el seu desig per nosaltres, en considerar-nos amics als qui donar a conèixer tot el que sap del Pare, el traïm!

• Nosaltres, sempre mirem a l’entorn per a veure qui és el que falla a Jesús i, resulta que som nosaltres, que ens creiem molt convençuts, enganxats, seduïts per Ell per a seguir-lo sempre, vagi on vagi, en qualsevol circumstància…, però que a la més mínima dificultat el traïm.

• No ens atrevim a preguntar-li directament, mirant-li als ulls: qui et traeix?, i ens recolzem al seu pit per escoltar el batec accelerat del seu cor, pel seu amor rebutjat; ens fa por la possibilitat de sentir el nostre nom.

• Nosaltres ens creiem capaços de seguir-lo, però ens espanta perdre la seguretat, en fer-li confiança en un camí desconegut i defallim.

• Ell ens coneix des de sempre, sap bé la nostra feblesa; tanmateix, res l’incomoda per repartir-se, compartir-se en nosaltres i encara desitjant que no ens allunyem d’ell.

• Senyor on vas? Ho volem saber tot amb seguretat, tenir-ho tot planificat, sota control i, el seguiment a Jesús, és confiança, deixar-se guiar, deixar-li fer el pla diví a través nostre. Sols cal disposar-se a estar amb Ell on sigui, per on Ell vagi i amb les persones o circumstàncies de la vida.

• El nostre desig de donar la vida per Ell ha d’anar creixent, ha d’anar adquirint consistència amb el seu amor, rebent-lo per donar-lo. Ell ens omple, ens encoratja, ens rep, ens sosté en les seves mans.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: