
Isaïes 50,4-9a
El Senyor, Déu sobirà,
m’ha donat un parlar que convenç,
perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l’escolti
i sàpiga parlar i convèncer.
El Senyor, Déu sobirà,
m’ha parlat a cau d’orella,
i jo no m’he resistit
ni m’he fet enrere.
He parat l’esquena
als qui m’assotaven,
i les galtes
als qui m’arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d’ofenses i escopinades.
Però el Senyor, Déu sobirà, m’ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
Tinc a prop
el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m’acosti!
El Senyor, Déu sobirà, em defensa.
Qui em podrà condemnar?
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Des de l’inici de la nostra vida, el Senyor ens va obsequiant amb tota mena de dons perquè els posem al servei dels altres, donem testimoni de la nostra fe i Ell pugui manifestar-se.
• El Senyor ens desvetlla perquè cada dia, conscients de l’amor que rebem, ens sentim fills estimats i en fem festa.
• Ens crida pel nostre nom i ens parla a cau d’orella; en la intimitat, en el silenci. Les paraules ens mostren quan estimats i únics som per a Ell. Cal que afinem l’oïda per escoltar-les i córrer cap a Ell sense resistir-nos, amb una confiança plena, malgrat les dificultats o riscos que el seguiment comporta.
• Ell és en nosaltres en totes les proves i ens encoratja; és Ell qui ens agafa de la mà i ens condueix a fer de la nostra vida la seva voluntat. No oferim resistència a la seva crida, que la seva paraula ens aboqui a la lloança.
• Sabem que Ell és ben a prop, és en nosaltres, ens perdona sense jutjar-nos tan sols per amor, ens defensa en els moments de dubte, de foscor, d’incomprensió per part dels altres per creure en Ell, i ens omple de força per poder avançar en les situacions difícils.