Joan 13, 1-15
Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.
Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
– Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
Jesús li respon:
– Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
Pere li diu:
– No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
– Si no et rento, no tindràs part amb mi.
Li diu Simó Pere:
– Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
Jesús li diu:
– Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets.’
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s’assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:
– ¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu «Mestre» i «Senyor», i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’arjé (el principi, la força, el motor de l’univers) és la kénosi (abaixament). El nostre Déu no és com els altres, amb perdó de tots aquells que dialoguen amb les altres religions, perquè el nostre Déu és un Déu que fa cua, que s’abaixa, que s’anorrea, que es fa trobadís en els darrers, que va a cercar l’ovella perduda, que va a guarir qui està malalt, que no defuig la dissort, que s’ha fet un maleït per amor. Aquest Déu no és gens raonable per als ulls calculadors. Aquest Déu és un escàndol per als benpensants. Aquest és el nostre Déu: el que s’abaixa per fer feina d’esclau.
• “Ara no ho entens, ho entendràs després”. L’amor és retrospectiu, es val de la memòria i del flaish-back per a mostrar-se. Ja ens agradaria copsar-lo en el present, però les persones som així de limitades. L’Eucaristia, però, ens ajuda a fer memòria, a fer present ara i aquí l’Amor.
• Avui, abans d’anar a missa, repassa el teu àlbum de fotografies i endu-te’n una a la celebració dels oficis. Celebra l’Amor de Déu que t’ha estimat a través de tantes persones i en tantes ocasions.
Bloc de Pere Codina Gironella 