Joan 19, 41-42; 20,11a
Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Després de la mort de Jesús, les paraules de l’evangeli de Joan mostren una situació de tristesa, d’espera, com una pausa en el temps, un «impàs». És el final d’una història, d’una esperança?
• Aquesta escena és traslladable a les nostres vides quotidianes i personals. Qui no ha viscut situacions semblants? Tota aquella vida compartida al voltant d’una relació, d’una companyia, d’una amistat… Ha arribat a la seva fi? Tantes tragèdies injustes, han d’acabar d’aquesta manera? S’han esquinçat els somnis?
• En una cultura decididament orientada cap al domini de la natura, el progrés tècnic i el benestar, la mort ve a ser «una fallida del sistema». Més preguntes: És aquest el veritable sentit de la Creació? Hi ha hagut alguna errada en el disseny del projecte, es podia haver pensat d’un altre manera?
• Avui el “silenci” del Dissabte Sant pot ajudar-nos a contemplar tantes situacions del nostre món. Situacions que ens evoquen més el silenci de Déu davant aquestes realitats.
• És moment de tancar el ulls, de pregar … (Pot ajudar-nos el recordar algunes escenes de la pel·lícula “De dioses y hombres”) …, i sense perdre l’esperança, confiar i saber esperar el que pot passar a l’endemà. Les llàgrimes de Maria de Magdala deixarien pas a una altra realitat …
Bloc de Pere Codina Gironella 