LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Durant aquesta Setmana Santa he volgut viure amb intensitat la passió i mort del Senyor.
En les pregàries m’he preguntat:
Com era el meu Déu?
Què em demana?
Què espera de mi?
Què faig per demostrar-li la meva estima i fidelitat?
Transmeto amb silenci l’estima que tinc al meu Déu?
A aquestes preguntes, i amb tota humilitat, hi he trobat respostes.
El meu Déu és un Déu de bondat, de generositat i d’amor.
Un Déu que sols em parla en el meu interior i amb silencis.
Un Déu que m’acompanya en la vida personal, familiar i professional.
Un Déu que és amb mi sempre.
Un Déu que em dóna el seu escalf.
Un Déu sense supèrbia, amb autoritat, i amb vigència.
Un Déu que em diu com actuar des del meu interior.
Un Déu que em demana confiança.
Un Déu que em demana el meu
testimoniatge.
Déu per a mi ho és tot, i jo, per a ell, què sóc?
Vull ser un incondicional, que sols tingui ulls per veure’l, orelles per escoltar-lo i boca per alabar-lo.
Vull fer camí amb Ell i que en cada pas deixi petja.
Vull ser un cristià que valori l’amistat i sigui del als amics per sobre de qualsevol condició, sense esperar-ne resposta.
Senyor i Déu meu, crec en la resurrecció de Jesús.
No és una teoria, sinó una realitat històrica revelada per l’Home Jesucrist mitjançant la seva Pasqua, el seu pas, que ha obert una nova via entre la terra i el Cel.
La meva fe em fa creure, i crec que no és ni ha estat un mite ni un somni, no és una visió ni una utopia, no és una faula, sinó un esdeveniment únic i irrepetible: Jesús de Natzaret, fill de Maria, que en el crepuscle del Divendres va ser baixat de la creu i ha sortit vencedor de la tomba.
VIVÈNCIES DE UN GIRONÍ
A TERRA SANTA
Diumenge de Resurrecció del 2009
Autor: Pere Codina Gironella
Bloc de Pere Codina Gironella 