Joan 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
–S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Preciosa escena de la cursa de Pere i Joan cap al sepulcre de Jesús, anant més ràpid el més jove, però esperant-se ben respectuosament a que arribi Pere… Respecte, companyonia, anar dos a una a la trobada amb el Senyor…
• Però potser avui la frase que ens pot ressonar és aquesta: Pere “ho veié i cregué”.
• Què va veure, Pere? Jesús ressuscitat? No.
• El que va veure van ser els signes del ressuscitat: el llençol d’amortallar aplanat, el mocador lligat al mateix lloc… dos signes de mort guardats, perquè un vivent no els necessita ja.
• Potser avui se’m convida a veure els signes del Ressuscitat? A aprendre a llegir-los?
• Quins signes en el meu dia a dia, en la vida del nostre món, puc potser a partir d’avui entendre’ls com a signes de la vida del Ressuscitat?
• Que el Senyor, en aquests dies de Pasqua, ens ajudi a ser capaços de veure els signes del Senyor ressuscitat, i creure en Ell.
• Que així sigui.
Bloc de Pere Codina Gironella 