
Marc 16,9-15
Després que Jesús hagué ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.
Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat. Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.
Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. Els digué:
– Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Es va aparèixer primerament a una dona, Maria de Magdala. Els dos es coneixien bé. Ella havia estat alliberada per Ell de set dimonis. És com si ella també hagués passat per una experiència de resurrecció i n’havia sortit enfortida. Era una dona de fe i va córrer a dir-ho a aquell grup d’homes decebuts, abatuts i plens de por, que inicialment no la van creure ni a ella ni als altres dos deixebles a qui Jesús també es va aparèixer. Més endavant però aquells homes farien prodigis.
• Nosaltres, els cristians del segle XXI , a vegades ens sentim com aquell grup de deixebles en aquell moment; ens espanten els canvis, el riscos, ens paralitza la por, i el temor ens posa una bena als ulls que no ens deixa veure el que és vital.
• Senyor, Tu ets el Ressuscitat. ETS EL SENYOR. Treu els nostres dimonis i dóna’ns força per sortir a donar testimoni. “On dormirà el pobre aquesta nit?” Cantem ben fort: «Dóna’m la fe dels meus pares, potser el que em manca a mi.»