ESCRIT DEL BLOCDiumenge 24 d’Abril 2022

1 El Monestir de Santa Maria de Montserrat

El Monestir de Santa Maria de Montserrat és una abadia benedictina situada a la montanya de Montserrat, pertanyent a la comarca del Bages, província de Barcelona Catalunya, España. A una alçada de 720 metres sobre el nivell de la mar. Administrativament pertany a l’municipi de Monistrol de Montserrat, tot i que alguns dels seus terrenys confrontants entren al terme de Collbató. És un símbol per a Catalunya i Espanya. S’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

La llegenda situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat cap a l’any 880. Llavors va començar el culte a la Moreneta, que es va materialitzar en quatre primeres ermites al segle IX: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. No obstant això, l’origen de el monestir és incert: se sap que, al voltant de 1011, un monjo procedent de el monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se de el monestir de Santa Cecília, quedant així el cenobi sota les ordres de l’abat Oliba de Ripoll. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació, per la qual cosa Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on es trobava una antiga ermita de el mateix nom (1025). A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre de l’abat de Ripoll. Aquesta ermita s’havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Verge que en ella es venerava des del 880. Al voltant d’aquests fets es va concebre la llegenda de l’ermità Joan Garín, que va inspirar el poema èpic culte El Monserrate, de Cristóbal de Virués, i altres obres literàries i artístiques.

El monestir aviat es va convertir en santuari; aquest fet va portar amb si un augment dels donatius i les almoines rebudes, i va permetre un creixement constant tant de l’recinte religiós com de la influència en el territori. Entre els segles XII i XIII es va construir l’església romànica, i d’aquesta època procedeix la talla de la Verge que es venera actualment. A la fi de segle XII, l’abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a 12, mínim requerit perquè es considerés abadia. El següent segle va ser el de l’inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència de el monestir de Ripoll. Aquesta independència no va arribar fins el 10 de març de 1410 i va ser concedida pel papa Benet XIII. En 1476 es va construir el claustre gòtic. [2]

En 1493 el rei Ferran el Catòlic va enviar a el monestir 14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la congregació d’aquesta ciutat castellana. Durant els segles següents es van succeir els abats tant de la Corona d’Aragó com d’altres zones d’Espanya. Aquest mateix any de 1493, el frare mínim Bernat Boïl, abans ermità de Montserrat, va acompanyar a Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, el que va propiciar l’expansió de l’culte a la verge de Montserrat en aquest continent, fet plasmat en el nom donat a una de les illes Antilles: Montserrat. En 1592 va ser consagrada l’actual església.

El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: a primers de segle va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleòniques, en 1811 i en 1812. El monestir va ser saquejat i incendiat, i es van perdre molts dels seus tresors. A mitjan segle, el 1835, l’abadia va patir l’exclaustració causa de la desamortització de Mendizábal.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: