
2 El Monestir de Santa Maria de Montserrat
L’exclaustració va durar poc, i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregació de Valladolid havia desaparegut, de manera que Montserrat es va convertir de nou en independent. El monestir sencer va haver de ser restaurat, ja que incendis, saquejos i exclaustracions van deixar en peu poc més que les parets. El 1880 es va celebrar el mil·lenari de Montserrat, i l’11 de setembre de 1881, coincidint amb la festa regional de Catalunya o Diada, el papa Lleó XIII va proclamar a la Verge de Montserrat patrona de Catalunya, assenyalant el 27 d’abril com a data de commemoració pròpia. Dóna fe el baix relleu i la inscripció situats a la façana principal de l’església.
Durant la Guerra Civil Espanyola el monestir va tornar a ser tancat i va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, presidida per Lluís Companys. Entre germans i sacerdots, un total de 23 religiosos de l’Abadia van ser martiritzats en els tres anys que va durar la persecució religiosa. El 1940, després del final de la contesa, va rebre la visita d’Heinrich Himmler, jerarca nazi i líder de les SS. El 1947 es va celebrar la cerimònia d’entronització de la Mare de Déu. El 1958 es va consagrar l’altar major de la basílica, i en 1968 es va finalitzar la nova façana de el monestir.
Publicat novembre 2021
**En els últims anys de la dictadura franquista el monestir es va convertir en un símbol catalanista, i es van produir nombrosos actes en contra de el règim, destacant la tancada a 1970 de 300 intel·lectuals en reivindicació dels drets humans i en protesta pel procés de Burgos. [3] En la democràcia, Montserrat ha continuat sent l’epicentre de la religiositat catalana. El 1982 el papa Joan Pau II va visitar Montserrat.
Des de finals de segle XIX el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer i, ara per ara, conté una de les millors biblioteques d’Espanya. La comunitat actual està formada per uns 80 monjos, el que la converteix en un dels cenobis més importants de l’món. A més, al monestir resideixen els nens que componen l’Escolania de Montserrat, considerada l’escola de cant de més antiguitat d’Occident, ja que va ser fundada al segle XIII.
