Joan 20, 19-31
Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
-Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles.Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• És Jesús qui té la iniciativa «arriba, es posa al mig, els diu». El Ressuscitat irromp d’una manera misteriosa, inexplicable en la vida d’aquells homes tristos i atemorits, i ho fa per l’Esperit Sant que és qui porta la pau, i també la força i el poder de perdonar els pecats. Aquesta irrupció no és evident per a tots. Hi ha qui busca un cos, unes proves, avui en diríem una «constatació científica». Tomàs representa la nostra dificultat per deixar alenar damunt nostre l’Esperit del Ressuscitat. Avui podríem demanar-li a Jesús el seu Esperit. Aquell Esperit que consola, porta la pau, acompanya amb la seva presència, fa noves totes les coses. No busquem proves, ni cossos sinó deixem-nos simplement treballar per aquesta nova forma d’estar Jesús entre nosaltres inaugurada el matí de Pasqua. Una forma, però que no té res d’evasiva ni espiritualista, sinó que ens remet a les ferides ben reals del Crucificat.
Bloc de Pere Codina Gironella 