PARAULA DE DÉUDimecres 27 d’Abril 2022

Lluc 1,39-47

Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
Maria digué:
–La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, se’ns presenta aquest text de l’Evangeli de Lluc, de la visitació de Maria a la seva parenta Isabel. Maria acaba de tenir la forta experiència de l’anunci de l’àngel: serà mare i el fruït del seu ventre serà manifestació de l’Esperit de Déu. Una mica perplexa, Maria fa confiança a aquell anunci inesperat, inaudit, impensable…

• Però necessita comunicar i compartir la experiència que ha tingut. Diu el text que “amb promptitud” s’encamina a casa de la seva parenta Isabel que també ha gaudit d’una experiència similar. És algú que la podrà entendre, que li podrà escoltar i aconsellar.

• Entre les dues s’estableix una comunicació sincera i una pregona experiència de comunió. Comunió en l’Esperit; l’Esperit que ja treballa al si de Maria i també joiosament al si d’Isabel. Les dues comparteixen aquesta meravellosa perplexitat que, sense saber massa com, les ha omplert de nova vida, de nova alegria. Precisament l’alegria es el fruit d’aquest compartir entre les dues parentes. Una alegria esperançada: ambdues senten i intueixen que el mateix Déu s’apropa per fer camí amb elles, i que això es bo, és bona noticia perquè, assumida en confiança, resulta ser abastament alliberadora.

• Avui podríem també nosaltres apropar-nos “amb promptitud” a visitar la moreneta. Apropar-nos per compartir amb ella la nostra experiència personal, les nostres meravelloses perplexitats produïdes pel Déu que s’acosta a les nostres vides al bell mig dels quefers quotidians. Segur que ella ens escoltarà i ens comprendrà.